[ENG]
The Covid pandemic has exposed the threat to security of plasma supply that national blood operators have been warning about for years, resulting in a 25% decline in plasma donations in the United States. Since the US provides 75% of the world’s supply of plasma for the manufacture of plasma therapies, such a decline represents a threat to patients all over the world. Today only five countries allow the voluntary compensation of plasma donations: US, Austria, Czech Republic, Hungary, and Germany. These countries represent 5% of the world’s population but contribute to over 90% of plasma used for therapies. If the pharmaceutical industry can attend to current demand for plasma products like albumin and immunoglobulin, it is only thanks to the plasma collected in these countries.
Despite being home to Grífols, a world leader in plasma therapies, and despite the innovative approach that characterizes its organ donation and transplantation system, Spain and Catalonia employ an antiquated, inefficient, and ineffective model for plasma collection. The demand of immunoglobulin in Spain has increased 11.7% per year on average between 2015 and 2019. Relying entirely on non-compensated donors will lead to shortages and negatively impact R&D on new plasma-derived therapies.
The policy report published by The Ostrom Institute and coordinated by Peter Jaworski, Associate Teaching Professor at Georgetown University, provides empirical evidence on why Spain should allow the voluntary compensation of plasma donors and proposes a series of policy reforms. In short, Spain and Catalonia should mimic the Czech model of plasma collections and reform the Royal Decree 1088/2005 to allow voluntary compensation of plasma donors.
[ESP]
La pandemia ha expuesto la amenaza a la seguridad del suministro de plasma de la que los operadores nacionales han estado advirtiendo durante años, lo que ha resultado en una disminución del 25% en las donaciones de plasma en los Estados Unidos. Dado que EEUU proporciona el 75% del suministro mundial de plasma para la fabricación de terapias derivadas del plasma, dicha reducción representa una amenaza para los pacientes de todo el mundo. En la actualidad, solo cinco países permiten la compensación voluntaria de las donaciones de plasma: EEUU, Austria, República Checa, Hungría y Alemania. Estos países representan el 5% de la población mundial, pero contribuyen con más del 90% del plasma de aplicación médica. Si la industria farmacéutica puede atender la demanda actual de productos plasmáticos como albúmina e inmunoglobulina, es únicamente gracias al plasma recolectado en estos países.
A pesar de acoger la sede de Grífols, líder mundial en terapias plasmáticas, y a pesar del enfoque innovador que caracteriza su sistema de donación y trasplante de órganos, España y Cataluña emplean un modelo anticuado, ineficaz e ineficiente de recolección de plasma. La demanda de inmunoglobulinas en España ha aumentado un 11,7% anual de media entre 2015 y 2019. Depender exclusivamente de donantes no remunerados provocará escasez e impactará negativamente en la I+D de nuevas terapias derivadas del plasma.
El informe de investigación publicado por el Instituto Ostrom y coordinado por Peter Jaworski, Profesor adjunto de la Universidad de Georgetown, proporciona evidencia empírica sobre por qué España debería permitir la compensación voluntaria de los donantes de plasma y propone una serie de reformas de política pública. En definitiva, España y Cataluña deberían imitar el modelo checo de recolección de plasma y reformar el Real Decreto 1088/2005 para permitir la compensación voluntaria de los donantes de plasma.
[CAT]
La pandèmia ha exposat l’amenaça a la seguretat del subministrament de plasma de la qual els operadors nacionals han estat advertint durant anys, el que ha resultat en una disminució del 25% en les donacions de plasma als Estats Units. Atès que els EUA proporcionen el 75% del subministrament mundial de plasma per a la fabricació de teràpies derivades del plasma, aquesta reducció representa una amenaça per als pacients de tot el món. En l’actualitat, només cinc països permeten la compensació voluntària de les donacions de plasma: EUA, Àustria, República Txeca, Hongria i Alemanya. Aquests països representen el 5% de la població mundial, però contribueixen amb més de el 90% del plasma d’aplicació mèdica. Si la indústria farmacèutica pot atendre la demanda actual de productes plasmàtics com l’albúmina i immunoglobulina, és únicament gràcies al plasma recol·lectat en aquests països.
Tot i acollir la seu de Grífols, líder mundial en teràpies plasmàtiques, i tot i l’enfocament innovador que caracteritza el seu sistema de donació i trasplantament d’òrgans, Espanya i Catalunya empren un model antiquat, ineficaç i ineficient de recol·lecció de plasma. La demanda d’immunoglobulines a Espanya ha augmentat un 11,7% anual de mitjana entre 2015 i 2019. Dependre exclusivament de donants no remunerats provocarà escassetat i impactarà negativament en la R+D de noves teràpies derivades del plasma.
L’informe de recerca publicat per l’Institut Ostrom i coordinat per Peter Jaworski, Professor adjunt de la Universitat de Georgetown, proporciona evidència empírica sobre per què Espanya hauria de permetre la compensació voluntària dels donants de plasma i proposa una sèrie de reformes de política pública. En definitiva, Espanya i Catalunya haurien d’imitar el model txec de recol·lecció de plasma i reformar el Reial Decret 1088/2005 per a permetre la compensació voluntària dels donants de plasma.
institut-ostrom-plasma-report-eng
