Nova proposta per a la introducció del peatge urbà de congestió a Barcelona
Barcelona és la ciutat més congestionada de l’Estat. El 2022 va tornar a registrar el temps més alt de desplaçament al centre de la ciutat i a l’Àrea Metropolitana. Seguir superant els nivells d’emissions podria propiciar una sanció econòmica per part del Tribunal de Justícia de la Unión Europea (TJUE). Els valors límit d’òxids de nitrogen (NO2) a l’AMB es porten infringint des que la Directiva va entrar en vigor el 2010. Reduir els nivells mitjans anuals de NO2 i PM2,5 als nous límits proposats per la Comissió Europea evitaria cada any 525 casos d’asma infantil, 110 càncers de pulmó i 1.000 morts a Barcelona (ASPB, 2020). La contaminació lligada al transport urbà va suposar un cost total de 2020 milions d’euros el 2018, 1256 euros per habitant, xifra que equival al 3,9% del PIB de la regió metropolitana (CE Delft, 2020).
El nostre nou informe revisa la literatura existent sobre els efectes de l’aplicació del peatge urbà de congestió i realitza una anàlisi comparativa amb altres instruments per reduir la congestió i la contaminació urbanes. Recomanem instaurar un peatge urbà de circulació amb tarifació dinàmica compost per una taxa de congestió segons la mida vehicular i els horaris i una taxa d’emissions segons els factors d’emissió i quilòmetres recorreguts per reduir la congestió, la pol·lució aèria, el soroll viari i l’efecte illa de calor. A Estocolm les visites mèdiques per episodis greus d´’asma per a nens i joves entre cinc i vint anys van caure el 46% als tres anys (Simeonova et al, 2018). A diferència de la Zona de Baixes Emissions, el seu disseny pot ser progressiu i la seva eficàcia no decau al renovar-se el parc de vehicles. Els seus ingressos permetrien redimensionar el servei de transport públic urbà i instal·lar purificadors d’aire a punts crítics. Milloraria la qualitat de vida a Barcelona en aportar eficiència a la mobilitat, reduir la congestió i disminuir la morbimortalitat cardiorespiratòria.