La cultura de l’avaluació
Una de les primeres mesures de la nova Conselleria d’Universitats i Recerca de la Generalitat ha estat la rebaixa lineal del 40% dels preus de les matrícules dels màsters universitaris, equiparant-los amb els graus d’experimentalitat C. Com hem desenvolupat en diverses publicacions, l’evidència empírica demostra que es tracta d’una mesura amb efectes distributius regressius i amb un altíssim cost d’oportunitat −la inversió té un cost pressupostari de 9.3 milions d’euros que es podrien destinar a projectes de R&D amb un efecte multiplicador considerable o a enfortir el període d’ensenyament infantil entre 0 i 3 anys.
Per la seva banda, la Conselleria de Territori i Sostenibilitat prepara un projecte d’eurovinyeta, amb una tarifa plana anual per distància recorreguda en les vies d’alta prestació. Tanmateix, si l’objectiu de la mesura és mantenir aquestes infraestructures i reduir l’impacte mediambiental de la congestió de les autovies, sabem que és preferible −més eficient− un sistema de peatge tou limitat a despeses de manteniment i reposició com el que estudia el govern espanyol −un peatge tou de 3 cèntims/km, que podria abaratir els peatges a Catalunya un 66%.
Des del Govern de la Generalitat, també s’ha plantejat −fins i tot com a alternativa a l’ampliació de l’aeroport d’El Prat− una potencial “terminal satèl·lit” a 100 km (Reus o Girona) connectada per infraestructura i servei exprés d’alta velocitat. El cert és que no hi ha cap aeroport al món amb un servei directe d’AVE amb un altre aeroport. Només Narita i Haneda a Tòquio i sense servei express i un trànsit molt superior al nostre.
Què tenen en comú les tres propostes esmentades? La renúncia descarnada a efectuar una avaluació de les polítiques públiques i el seu impacte cost-benefici. És inexcusable que, una vegada més, no es contemplin les despeses exigides o els ingressos renunciats en el disseny de les reformes plantejades des del propi Govern. Un episodi recurrent, que ens recorda al règim de control de rendes del lloguer o a la pujada del salari mínim interprofessional en un 22% l’any 2019 per part del govern central −mesura que sabem, gràcies al recent informe del Banc d’Espanya a partir de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL), va provocar la pèrdua d’entre 90.000 i 170.000 llocs de treball.
L’administració pública catalana, de tradició napoleònica, se centra en l’enfocament legalista. L’anglosaxona o escandinava, orientada als resultats, inclou l’anàlisi quantitativa i l’avaluació experimental com a part essencial en el seu procés polític, començant per la cessió de dades de qualitat als grups de recerca que en poden estudiar les polítiques i reformes. Des de l’Institut seguirem treballant per divulgar la importància d’avançar en la sistematització de l’avaluació de polítiques públiques en totes les seves fases.