02/03/2021

Se’ns acaba el temps

Per Institut Ostrom

Aquest mes s’inicia el procés de constitució de la XIII legislatura al Parlament de Catalunya. L’excés de crispació i polarització política que ha caracteritzat el parlamentarisme català els darrers temps suposa un llast per a la resolució dels conflictes presents i futurs, especialment en temps que demanen reformes i confiança institucional per construir una visió optimista i resilient a llarg termini.

En aquest context, emplacem al nou Govern de la Generalitat a marcar un nou rumb en la gestió de les institucions catalanes. Aquesta legislatura caldrà prioritzar la resposta a la crisi per pal·liar les conseqüències de la caiguda de l’activitat econòmica i evitar que es produeixin danys estructurals en l’economia a llarg termini. Els pressupostos s’hauran d’emmarcar en una estratègia fiscal flexible a curt termini capaç d’adaptar-se al context actual d’incertesa.

Al mateix temps, però, han de marcar un camí que garanteixi la sostenibilitat de les finances públiques. El 2022 no s’haurà recuperat el nivell del 2019 d’ingressos tributaris propis i cedits de la Generalitat, i el finançament rebut de l’Estat es reduirà per l’efecte de les liquidacions negatives de 2020 i 2021. Sense reconduir el creixement de la despesa, el recurs al dèficit no acaba sent cap altra cosa que una mostra d’insolidaritat cap a les generacions futures.

Per altra banda, seria contraproduent assolir la consolidació fiscal augmentant impostos sobre una base productiva ja molt afeblida i unes rendes familiars soscavades per la crisi. Cal emprendre reformes estructurals que empenyin la competitivitat i la productivitat de l’economia catalana.

Sabem que el mercat de treball presenta nivells d’atur i temporalitat inacceptables i que la baixa productivitat és una assignatura pendent des de fa gairebé tres dècades, associada a una baixa inversió en I+D i una hipertròfia regulatòria que limita la competència i el creixement empresarial. Al mateix temps, és urgent reforçar la incidència redistributiva de la despesa pública, amb especial èmfasi en les polítiques d’infància, família, rendes i activació laboral.

Per aquest motiu, des de l’Institut Ostrom, ens posem a disposició del govern per teixir consensos i avançar cap a un disseny de polítiques públiques basat en l’evidència i les millors pràctiques internacionals.

Finalment, volem adreçar-nos al nostre empresariat. Catalunya és la segona regió de l’OCDE, després d’Aragó, amb un tractament fiscal més lesiu a l’estalvi i la dissetena -sobre un total de dinou comunitats autònomes- pel que fa a la facilitat administrativa d’iniciar activitats industrials.

Davant d’aquesta situació, ens hem trobat massa sovint sols en la defensa d’un marc fiscal i regulador procompetitiu per Catalunya. No podem caure ni en el cofoisme ni en l’autocomplaença. L’era digital comportarà una major mobilitat del factor treball i dels actius intangibles. Els països que entenguin el fenomen mitigaran l’erosió de bases tributàries establint marcs favorables a l’atracció de talent i la creació de riquesa i reforçaran els actius productius dels seus ecosistemes a través de la col·laboració público-privada.

Ens hem de posar a treballar intensament per recuperar dinamisme i solvència. I això implica una interlocució productiva entre la societat civil, els agents econòmics i les institucions públiques. L’Institut Ostrom està compromès a revitalitzar el debat públic però se’ns acaba el temps. Cal prémer l’accelerador abans no sigui massa tard.