03/02/2020

Salari mínim: avaluem?

Per Institut Ostrom

Aquesta setmana s’anunciava un nou increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins als 950 euros en 14 pagues per aquest 2020. L’acord de govern entre el PSOE i Unides Podem, a més, preveu que el SMI continuï creixent progressivament fins que el 2023 arribi als 1.200 euros mensuals al cloure la legislatura. Agents socials, formacions polítiques i tertulians habituals han defensat la mesura, esgrimint que la creació de 400.000 llocs de treball el 2019, després d’un fort increment del SMI (d’un 22%) descarta l’impacte negatiu sobre l’ocupació. Si analitzem detalladament aquesta línia argumental, però, hi trobarem errors importants.

Quan el Banc d’Espanya va pronosticar que l’augment del salari mínim el 2019 destruiria 125.000 llocs de treball, no afirmava que el nombre de treballadors de l’economia es reduiria en 125.000 persones, sinó que augmentaria en 125.000 persones menys del que ho hagués fet sense la pujada del SMI. Sabem que l’increment de les afiliacions a la Seguretat Social el 2019 fou de 180.000 treballadors menys que el de 2018 (de 564.000 a 384.000), amb el mateix ritme de desacceleració econòmica que el de 2018 (0.5% PIB). Per tant, no resulta prudent afirmar que les xifres agregades de l’ocupació descartin un possible impacte negatiu del salari mínim. Al contrari, el més raonable seria esperar a la publicació de l’estudi economètric a partir de la mostra contínua de vides laborals.

Com ja hem repetit manta vegades, els països amb qualitat institucional com el Regne Unit compten amb autoritats independents que avaluen – abans, durant i després – els beneficis, costos i efectes no desitjats de les polítiques econòmiques. Si augmenta la desocupació d’alguns col·lectius, com es veu afectada l’equitat?Té sentit fixar un SMI homogeni per a totes les regions i sectors? Té sentit fixar el mateix SMI per a joves que s’incorporen al mercat de treball i adults amb experiència? Com es veuen afectats els treballadors amb baixos salaris que realitzen tasques més rutinàries i fàcilment automatitzables? Com afecta a la temporalitat o al nombre d’hores treballades?

Resumint, la classe política ha optat per augmentar el salari mínim un 5% més el 2020 sense avaluar l’efecte de l’increment del 22% del 2019 en un país amb un 14% d’atur i on els efectes distributius de la mesura podrien perjudicar especialment als més vulnerables. Davant la imprudència, evidència. Davant la manipulació, avaluació.