01/02/2018

Un dataviz sobre el mercat de lloguer català

Per Institut Ostrom

 El mercat de lloguer català segueix la seva expansió incontrolada després del tercer trimestre de 2017 malgrat que en termes agregats el preu del lloguer ha baixat en el conjunt de Catalunya en aquest tercer trimestre de 2017, últim trimestre amb dades publicades.

 

Aquesta expansió dels preus a partir del primer trimestre de 2014 es deu essencialment a la reducció constant de la taxa d’atur i de la construcció d’habitatge, el que expulsa demanda del mercat de compravenda i el trasllada al mercat de lloguer. El següent gràfic mostra el volum trimestral dels contractes de lloguer per províncies:

Com es pot veure, la província de Lleida és la que ha patit un increment més fort de la mida del mercat de lloguer a Catalunya. Tarragona no queda molt lluny i és que a ambdues províncies els efectes de la Gran Recessió foren molt profunds. Al contrari del que hom pot deduir llegint la premsa, la província de Barcelona és la que ha patit un increment més petit en l’augment de la mida del mercat de lloguer però, en canvi, és la que ha patit una major pressió de preus. Aquest fenomen d’explica en part perquè l’escassetat d’oferta d’habitatge és més crítica a Barcelona ciutat que a la resta del país degut a la seva alta densitat de població i manca d’espai.

La regió metropolitana de Barcelona és la que destaca per sobre de tota la resta en quant al poc volum del mercat de lloguer. La seva alta densitat, com he explicat, fa que la demanda sigui molt elevada i aquest efecte, juntament amb l’escassetat d’oferta, eleven els preus molt per sobre d’altres àrees geogràfiques:

L’evolució del preu de lloguer per províncies ens mostra dues històries diferents. Allà on el preu augmenta menys és justament allà on s’ha produït un augment més fort del nombre de contractes signats: Lleida i Tarragona. En canvi, allà on menys augmenten el nombre de contractes el preu experimenta fortes pujades; com hem dit, Barcelona és qui pateix una escassetat més marcada d’habitatge i Girona pot fàcilment patir border effect el que, sens dubte, mereix una anàlisi micro més acurada:

Si mirem l’evolució del preu del lloguer per àrees geogràfiques ens trobem una història similar:

La història es repeteix: l’escassetat d’habitatge és el major repte que té l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta escassetat d’habitatge també el trobem en el mercat d’oficines on, malgrat ser menys conegut, també hi ha una pressió enorme de preus per la dificultat de trobar oficines. Aquesta situació afegeix pressió al mercat de lloguer. La dinàmica de preus dins la ciutat de Barcelona ja és prou coneguda:

 El proper grafic mostra l’evolució sencera del preu del lloguer per districtes:

 Barcelona ha patit els darrers 15 anys polítiques i regulacions típiques de ciutats de baixa densitat de població. Quin és el problema? Barcelona és una ciutat d’alta densitat. El col·lapse de la ciutat és el resultat natural de tots els despropòsits que s’han fet a la ciutat els darrers quinze o vint anys.