29/07/2021

Reformes fiscals per superar la crisi

Per Institut Ostrom

El passat dimecres dia 21 de juliol, celebràvem el Dia de l’Alliberament Fiscal a Catalunya. Aquest any els contribuents catalans hem treballat de mitjana un total de 201 dies per complir amb les nostres obligacions tributàries. Els 24.000 euros anuals de salari mitjà −un cost salarial de 31.500 euros si considerem la contribució a la Seguretat Social a càrrec de l’empresari− es converteixen en 16.000 euros nets. En altres paraules: després d’aplicar els impostos sobre les rendes del treball al cost salarial, un individu a Catalunya amb el salari mitjà només disposa del 50% restant per al consum o l’estalvi personals. Catalunya és la comunitat autònoma amb major pressió fiscal de l’Estat. És la única comunitat, conjuntament amb el País Valencià, que ha augmentat la càrrega impositiva el darrer any 2020. Un contribuent solter i sense fills amb ingressos bruts anuals de 30.000€ paga 325€ més anualment en IRPF a Catalunya que a Madrid. A més, des de l’1 de gener de 2021, el tipus marginal màxim de l’IRPF a Catalunya és del 51% .

Des de l’Institut Ostrom, considerem que seria contraproduent assolir la consolidació fiscal augmentant impostos sobre una base productiva ja molt afeblida i unes rendes familiars soscavades per la crisi de la Covid. Per tant, recomanem emprendre reformes estructurals que empenyin la competitivitat i la productivitat de l’economia catalana; reduir la càrrega fiscal sobre el treball, l’estalvi i la inversió; i anunciar un pla creïble d’ajustos a llarg termini per amortitzar l’augment del deute, augmentant alhora la incidència redistributiva de la despesa pública, amb especial èmfasi en les polítiques de rendes, família, infància i activació laboral.

A més, aquest mateix mes de juliol, hem tingut la sort de contribuir a l’aportació de la Comunitat de Madrid per a l’elaboració del Llibre blanc de la Reforma Tributària del Ministeri d’Hisenda. En l’informe plantegem la necessitat de millorar el règim fiscal especial d’impatriats, residents temporals i nòmades digitals; reformar la fiscalitat de les stock options en startups i del carried interest de les gestores de fons i societats de capital risc; una reforma de l’Impost de Societats inspirada en el model d’Estònia que inclogui la compensació il·limitada de bases imposables negatives i l’exempció sobre beneficis reinvertits a l’empresa; l’eliminació de l’impost a les transaccions financeres (ITF) i l’Impost sobre Determinats Serveis Digitals (IDSD); l’eliminació de la majoria de tipus reduïts de l’IVA; una reconfiguració de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) en un Impost Sobre el Valor Territorial o de l’Sòl (IVT o IVS), eximint la inversió en estructures residencials i no residencials; una reforma de les deduccions fiscals sobre l’Impost de Societats per a projectes d’R+D; un impost sobre les emissions de diòxid de carboni fiscalment neutre i aprofundir en el federalisme competitiu.