08/12/2020

Un homenatge a Elinor Ostrom. Més enllà dels mercats i els estats

Per Institut Ostrom

Per Martí Jiménez-Mausbach. Director de Recerca de l’Institut Ostrom

 

Avui fa onze anys, el 8 de desembre de 2009, Elinor Ostrom va pronunciar el discurs de recepció del Premi Nobel d’Economia sota el títol “Més enllà dels mercats i els estats: governança policèntrica de sistemes econòmics complexos”. Seria la primera dona guardonada amb aquesta distinció.

Des d’una aproximació sovint heterodoxa i antidogmàtica, la seva obra desenvolupa fórmules per a la gestió responsable i sostenible dels recursos comunals. La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències va declarar que els estudis d’Ostrom «van aconseguir donar rellevància a aquest assumpte davant la comunitat científica, al demostrar que els béns comuns, com els boscos, les pesqueries, els camps petrolers o les terres de pastura, poden ser gestionats de manera eficaç pels usuaris, en lloc de delegar la seva gestió als governs o a empreses privades». La seva teoria també permetia demostrar que aquest mètode és econòmicament i ecològicament sostenible a llarg termini.

Fou a Bloomington, a la Universitat d’Indiana, on Elinor començà la seva vida professional com a docent i al mateix temps s’inicia, al costat del seu marit Vincent Ostrom, el projecte acadèmic que els faria famosos a nivell global: el prestigiós Taller de Teoria Política i Anàlisi Polític. De la mà d’aquest taller i innovant tant en l’àmbit metodològic com en la selecció de línies de recerca, la parella arribarà a convertir aquest fòrum de reflexió en l’espai acadèmic més rellevant a l’hora d’estudiar i analitzar allò que es coneix com els comuns. La seva curiositat intel·lectual la va portar a estudiar les economies públiques locals i en particular la prestació municipal de serveis policials, la gestió del subministrament d’aigua, la pesca, la silvicultura i la gestió de recursos al món menys desenvolupat.

L’Escola de Bloomington desenvolupà al llarg de la segona meitat de segle XX una nova aproximació a l’economia pública, prenent com a punt de partida el treball de camp amb la vocació de comprendre les diferents formes que existeixen al voltant de la lliure associació entre éssers humans. L’objectiu principal d’aquesta escola de pensament, era precisament, el desenvolupament d’una ciència de l’associació. Ostrom estudiava les regles que regeixen el comportament dels individus en les seves interaccions tant amb la natura com amb els altres. El seu treball de camp, en definitiva, cercava trobar maneres d’afavorir la cooperació humana.

Així doncs, Elinor Ostrom va dedicar la seva vida professional a estudiar com les persones poden aprendre a conviure millor. Aquest és un repte fonamental de la vida en societat, marcada pel conflicte, la violència, la gelosia, la venjança, la manipulació i la intolerància. Com constatem dia rere dia en la política partidista, molt sovint el simple fet de conviure amb ciutadans amb valors diferents és suficient per desencadenar conflictes socials.

La recerca de Lin Ostrom intentava resoldre aquest dilema fonamental. Estudiar el procés de desenvolupament institucional que permet als éssers humans fal·libles gestionar raonablement els recursos escassos i les relacions entre ells. Les seves contribucions foren úniques en la mesura en què emfatitzaven la necessitat d’entendre la resolució de problemes de persones imperfectes en un món imperfecte.

El liberalisme és justament un mecanisme institucional per evitar el conflicte civil. En paraules del filòsof David Schmidtz, «el liberalisme no pretén minimitzar el desacord, sinó minimitzar la necessitat d’acord». No és exagerat dir que la preservació i l’avenç de l’espècie humana requereixen que esbrinem com compartir i aprendre els uns dels altres.

Influenciada pel federalisme d’Alexis de Tocqueville, la idea del coneixement dispers de Friedrich Hayek i la teoria de l’elecció pública de James Buchanan i Mancur Olson, l’obra d’Ostrom enriqueix la tradició intel·lectual liberal amb la seva nova visió del procomú més enllà de la frontera entre allò públic i allò privat. En paraules de la Premi Nobel, «si els agents de l’estat creuen que només ells posseeixen l’autoritat per fixar les regles, serà molt difícil que les comunitats locals mantinguin les seves institucions comunals a llarg termini». Idees pioneres d’Ostrom sobre l’anàlisi econòmic, la importància de la llibertat d’associació i el paper de les institucions i la participació cívica en el progrés social són referents per a nosaltres i orienten l’activitat d’aquest think tank.

Per entendre l’obra d’Ostrom, és important reconèixer que la governança, entesa com el desenvolupament col·lectiu de normes per resoldre problemes socials, no és el mateix que el govern. El tercer sector -la societat civil- no és concebut com un instrument de l’Estat sinó com una alternativa a aquest. Els sistemes institucionals més eficients i funcionals són els sistemes policèntrics, aquells que parteixen d’una sèrie de compromisos superposats i emanen de baix a dalt a través d’un procés evolutiu al llarg del temps. Una administració pública descentralitzada facilitarà la difusió, la distribució i el control del poder, i al seu torn la preservació de les llibertats ciutadanes.

Ostrom va participar també, de manera activa, en el debat públic sobre el canvi climàtic. «No podem confiar només en polítiques aïllades a escala global per resoldre el problema de la gestió dels nostres recursos comuns, els oceans, l’atmosfera, els boscos, els rius i tota la diversitat d’éssers vius que es combinen per crear les condicions idònies de vida, inclosa la vida dels set mil milions d’humans». Apostava per una acció climàtica multinivell que emprés diverses estratègies de forma sincronitzada, tant a escala mundial com nacional, regional o local.

L’obra d’Ostrom és alhora humanística i científica. Intenta entendre les societats humanes en tota la seva varietat. Per fer-ho, va haver d’explorar les societats de ben a prop: des del govern local de Califòrnia fins els sistemes de reg al Nepal, passant pel Tribunal de les Aigües de València. El seu treball de camp en economia pública està guiat per la lògica de l’elecció humana.

Ningú ha fet més que Elinor Ostrom, tant en la seva investigació com en la seva capacitat divulgativa en el camp de l’economia política, per ajudar-nos a comprendre les normes i institucions humanes. I ningú ha fet més per alertar-nos dels danys que poden causar els governs quan intenten imposar normes per abordar dilemes socials sense el reconeixement dels ciutadans implicats. Trenta anys després de la publicació de la seva obra mestra “Governant els comuns”, Elinor ens exigeix ​​que entenguem i respectem la diversitat institucional del nostre món, que identifiquem l’enginy i la saviesa de les solucions locals i la creativitat empresarial. Transcendint la dicotomia entre estat i mercat, el treball d’Ostrom posa l’èmfasi en les solucions creatives que sorgeixen quan els individus són lliures de formar associacions i treballen dins d’una xarxa de normes que promouen la responsabilitat individual i la responsabilitat col·lectiva. Gràcies Lin!