29/10/2020

Catalunya i la política industrial

Per Institut Ostrom

Catalunya, com moltes altres economies avançades, ha viscut un procés de desindustrialització des dels anys 70 del segle XX que s’ha accelerat amb el pas dels anys alhora que es produïa una terciarització de l’economia. El sector industrial (incloent-hi grans empreses i pimes) ha enregistrat una caiguda del seu pes sobre el Valor Agregat Brut (VAB) total de l’economia, passant d’un 27% a un 17%.

En aquest context, i especialment, arran de la crisi del coronavirus, han estat múltiples les veus en l’esfera política i mediàtica que han reclamat impulsar una agenda de polítiques industrials. Davant d’aquests reclams, sempre cal ser escèptic amb les capacitats dels nostres planificadors. Quina és la capacitat productiva òptima per als períodes entre emergències? Quins productes i tecnologies necessitarem en el futur? Hem de produir localment tots els productes o podem disposar de reserves estratègiques, acudint al mercat de futurs o al d’opcions i, si és possible, davant múltiples proveïdors?

Una política industrial intel·ligent, orientada al desenvolupament productiu i no a la protecció dels operadors incumbents, es basa en les 4 Cs: capacitat, coneixement, connectivitat i competència. En aquesta línea, aquest mes publiquem un informe analitzant l’impacte de la regulació del sòl i les restriccions normatives a casa nostra sobre l’activitat industrial. Si Catalunya vol tornar a liderar el desenvolupament de teixit industrial, cal transitar d’una aproximació restrictiva a una visió proactiva, reduint tràmits d’obtenció de llicències urbanístiques o permisos d’obra. Cal, primer, reduir els costos regulatoris (no s’ha implantat ni un sol molí eòlic en la darrera dècada a Catalunya degut al bloqueig normatiu de municipis i govern autonòmic) i segon, reduir els costos energètics (tenim una de les electricitats industrials més cares d’Europa). Pel que fa a la tan necessària digitalització, volem recordar que Espanya podria permetre crear societats 100% online i inscriure empreses al registre mercantil sense necessitat de notari, registrador o advocat, a través de la transposició immediata de la directiva 2019/1511. Portugal, Itàlia i França ja han donat el pas.

Per altra banda, aquest mes també hem participat en múltiples fòrums nacionals i internacionals, com el seminari sobre la directiva europea per a la protecció dels alertadors de la corrupció (whistleblowers) de la Fundació Bosch i Gimpera, la sessió sobre regulació de dades de l’Autoritat Catalana de la Competència o la jornada de l’Atlas Network sobre els drets civils a Bielorússia. També hem presentat les contribucions d’Elinor Ostrom als grans reptes contemporanis en un webinar organitzat pel grup de Students For Liberty al Líban. Finalment, hem protagonitzat tres entrevistes a premsa sobre la clàusula rebus sic stantibus i la reforma del codi civil català, així com l’habitual col·laboració setmanal a la tertúlia econòmica del Més 324 de Xavier Graset.